Tornar a començar

to begin, begin.Vaig acabar el primer esborrany de la noia del vestit blau poc després de reis. Reis era la meva deadline, però tinc un problema amb l’autoritat, fins i tot l’establerta per mi mateixa, així que la vaig acabar un parell de dies més tard, més que res per a que quedés clar qui manava en aquest assumpte. I perquè – i això no ho recordava- crec que en realitat, i inconscientment, em feia por i angoixa acabar-la.

Ja. Ja sé que sembla contradictori. Però hi ha algun component en el procés d’escriptura del primer esborrany que m’enganxa: aquella sensació d’asseure’s, cada dia, davant de l’ordinador, i aprendre i descobrir les històries que una té a dins.

Diàlegs que mai havia imaginat.

Gent que s’apareix quan menys te l’esperes.

I cada dia és el mateix món, un món que va creixent en tu, un món que controles i en el que tot acaba resultant familiar i conegut.

Els paisatges.

Els personatges.

Les veus.

La temperatura.

I el color en el que s’hi viu.

I deixar enrere tot això, costa. I és per això, en realitat, que em vaig fer la remolona i vaig tardar una mica més en acabar, perquè no volia abandonar aquest món i passar a la revisió, que és una bèstia completament diferent.

index cardsI tot i així, durant la revisió vaig mantenir les targetes de l’estructura, perquè vaig pensar que m’anirien bé.

I després del segon esborrany, i del tercer.

I després d’enviar la novel·la a la meva agent, i que aquesta la comencés a enviar a algunes editorials. Per si de cas, em deia …. i perquè encara em tenien arrelada, cada matí, quan seia a la cadira, a aquell món, sempre constants, sempre estàtiques a la meva esquerra.

Aquesta Setmana Santa l’he passada al lloc que a la noia del vestit blau anomeno Treviu. Un lloc vinculat a la meva infància, als estius amb l’escassa olor de roselles i cireres corcades pels becs del pit-roig. Un lloc amb un hort petit, per a mi, i un hort gran, el de l’avi. I una casa al peu d’un petit poble envoltada de pins i roures, i una gran muntanya presidint el paisatge.

I quan he tornat de vacances, sense haver-hi escrit ni una sola línia, escoltant el silenci que només la remor dels arbres pot proporcionar, i després de la ressaca de llibres, títols i autors que suposa Sant Jordi, i després del dijous que ve després de Sant Jordi (perquè jo sóc una mica lenta, que ja ho he dit altres vegades) m’he decidit a treure les targetes corresponents a cada capítol de la novel·la que narra les aventures de la Martina i el misteri de la noia del vestit blau.

Però aquesta vegada ha sigut diferent a l’anterior.

Perquè la remor de les branques dels arbres acariciades pel vent d’abril m’han confirmat el que ja sospitava: les aventures de la Martina segueixen, i amb aquestes, la meva aventura d’escriure i de fer de l’escriptura una manera de viure.

3 LLIBRES PER INSPIRAR-SE

Ara que fa dos mesos que he acabat “La noia del vestit blau” torno a estar amb aquella mena d’ansietat que se m’apareix per avisar-me que el descans s’ha acabat i que és hora de tornar a començar altra vegada: noves paraules, nova novel·la. Un descans creatiu està bé, i és fins i tot necessari, però allargar-lo massa pot arribar a submergir-te en una mena d’apatia constant en la que cap idea et sembla suficientment bona per començar una nova novel·la.
Durant les altres vegades que m’he trobat en aquest punt, he anat aprenent que hi ha accions que poden ajudar en aquests moments de desconcert o confusió creativa. Per exemple, jo m’he adonat que em va bé intercalar feines creatives i manuals entre projectes, o fins i tot paral·lelament a un projecte. Així, restaurar mobles, pintar o inventar nous objectes decoratius, per exemple, em dona bons resultats i permet, a més, que el meu cervell funcioni d’una altra manera, fet que facilita després el procés d’escriptura.

A part d’aquestes tasques però, existeixen altres recursos que serveixen per encendre la flama creativa quan aquesta està apagada, i requereixen el mínim esforç perquè el que s’ha de fer està explícitament determinat. Aquest és el cas de tres llibres que he anat fent servir durant aquests últims anys, i dels quals curiosament, ahir, el dia de Sant Jordi, ja en vaig veure alguns traduïts a la nostra llengua.

1. Mess, the manual of accidents and mistakes, de Keri Smith.   Mess, portada.

Com tots els llibres de l’autora, aquest és un llibre interactiu, en aquest cas per experimentar a través d’accidents, errors, casualitats i improvisació. Recull tot un seguit d’exercicis” ens els que la imperfecció és la base de l’acció per crear nous resultats inesperats. La idea és experimentar sense controlar el resultat i treballar amb diferents materials per explorar-ne les possibilitats. És una eina perfecta pels perfeccionistes nats, i per tots els que de tant en tant necessitem recordar que el joc és sovint una de les eines creatives més poderoses al nostre abast.

Processed with VSCOcam with g3 preset Processed with VSCOcam with g3 preset

 

2. 642 things to write about, by the San Francisco Writers’Grotto.642things

Aquest llibre es va escriure en un sol dia, sense haver-ho planificat així. 35 escriptors van posar-se d’acord per crear i recopilar les 642 coses sobre les que escriure que conformen aquest llibre. Un altre exemple de que seguir una intuïció o una idea només per a veure què passa pot acabar en un projecte real i funcional. Sovint faig servir aquest llibre entre l’escriptura de novel·les o quan em sento poc inspirada i no sé sobre què escriure. Simplement obro el llibre per una pàgina aleatòria, i omplo el primer exercici que trobo. Això ajuda a vèncer la resistència inicial per escriure, i sovint em serveix per descobrir idees, conceptes o històries amagades de les que no n’era conscient.

642things

 

3. F nish th s b k, by Kery Smith and (en aquest cas) Laia Vilaseca.finishthisbook

Després de descobrir a la Keri Smith no em vaig poder resistir amb aquest altre exemplar. Amb el mateix esperit explorador, però amb un altre enfoc, aquest llibre està dissenyat per completar-lo en l’ordre establert. Gosaria dir que és el meu preferit de tots tres, perquè combina els treballs manuals, els dibuixos i l’escriptura amb exercicis en els que has de sortir de casa, investigar, així com la resolució de puzles i criptogrames. Sempre que faig algun exercici d’aquest llibre em torno a sentir com quan sortia al pati de l’escola i estava construint o jugant cada dia a una cosa nova. És una eina perfecta per recuperar les ganes de jugar, explorar, i donar un descans a un mateix tipus de mirada al món, per redescobrir-lo amb uns altres ulls, més nets i clars.

Processed with VSCOcam with c1 presetfinishthisbookfinishthisbook

 

 

Què en penseu? Us fan gràcia o curiositat? En coneixeu d’altres del mateix estil? M’agradaria conèixer les vostres suggerències!