3 Creacions narratives que m’han sorprès últimament.

Entenc que probablement aquí hi hauria d’escriure una introducció, però el post no té gaire cosa més a comentar que en complementi el títol: a continuació us detallo tres creacions narratives que m’han sorprès (i gratament) aquesta primavera.

THE INVITATION – (Pel·lícula)

Hi ha qui la descriu com una pel·lícula de terror (de fet va ser presentada al festival Internacional de Cinema a Sitges el passat octubre), però jo estic amb els que la qualifiquen més aviat com un thriller (amb certs tocs pertorbadors, però, que això sí que no és pot negar).

Deixeu-me dir-vos, abans que els que senten certa animositat cap al gènere de terror deixin de llegir immediatament, que no em considero una persona a la que li agradi veure pel·lícules de terror o amb un component de terror psicològic excessiu: hi ha una fina línia, ho sé. Però sí que m’agraden les histories amb una estructura narrativa que em manté interessada i amb un ritme que combina a la perfecció la tensió amb certs moments de distensió pels que tenim l’ànima sensible, i això és exactament el que em vaig trobar quan vaig veure la pel·lícula aquest cap de setmana.

THE INVITATION

El tío de l’esquerra del tot us fa mala pinta? A mi també: intuició o prejudici?

Dirigida per Karyn Kusama i escrita per Phil Hay i Matt Manfredi (ambdós amb guions de gènere molt diferent a les seves esquenes, com “Furia de Titanes” o “Crazy/Beautiful”), la història es basa en la reunió d’un grup de vells amics a una casa estupenda a les muntanyes de Hollywood després que faci més de dos anys que no es veuen a causa d’un tràgic succés. I no explico gaire cosa més perquè no vull fastiguejar als que us animeu a veure-la. Evidentment que al minut 1 ja saps que els protagonistes no tindran un sopar agradable i distés, però la curiositat per saber el que està per venir et fa mantenir els ulls ben oberts durant tota la pel·lícula, perquè encara que estàs segur de que la nit no acabarà bé vols saber com de malament acabarà i per a qui.

La pel·lícula té bastants detractors i força fans, amb opinions molt polaritzades, que en part crec que es deuen més a una aversió al gènere i a les seves convencions que a la estructura narrativa en sí. De fet, jo hi destacaria una narració que equilibra perfectament la sospita i la paranoia, d’aquella que t’acaba fent dubtar de tu mateix, encara que saps que en el fons tens raó ( sí, jo hauria marxat del sopar al cap de quinze minuts, però sóc introvertida així que no serveixo d’exemple generalista).

La narració i la història són senzilles, amb el dol com a tema central, i crec que justament en això recau el mèrit de la pel·lícula, que dosifica i fa créixer la tensió amb una precisió i eficiència admirables satisfent la primera -i potser més important- convenció del gènere.

En tot cas, aquí us deixo el tràiler. Ja em direu què us ha semblat si us animeu a veure-la o ja l’heu vista.

BOSCH –Sèrie de TV.

Bosch és una sèrie de televisió americana d’Amazon, de la que actualment hi han dues temporades (la tercera, per la que han renovat el contracte recentment s’estrenarà el març de l’any que ve). Està basada en el personatge del detectiu Harry Bosch, -encarnat a la sèrie per Titus Welliver-, creat per l’escriptor Michael Connelly als anys 90 i protagonista de moltes de les seves novel·les.

Television Bosch

Bosch, un detectiu com cal.

Tot i que al principi potser em va costar una mica entrar en el món i la història del personatge, la segona temporada m’ha agradat moltíssim i ara en sóc una fan incondicional. Bosch és un personatge amb integritat, però no necessàriament amable ni estricte seguidor de les normes: és a dir, el policia perfecte que voldria que s’ocupés d’un cas si algun dia el necessités. Com a les novel·les del Connelly, la trama de suspens i misteri es veu acompanyada d’un bon retrat social del moment, creant històries creïbles, interessants i entretingudes (sí, l’entreteniment és una ambició no poc honorable per un escriptor, des del meu punt de vista, però potser seria millor dedicar-hi un post a part).

Part de la responsabilitat sobre aquest aspecte recau en el fet que Connelly fos periodista de successos durant deu anys al Los Angeles Times, que li van servir per aprendre els mecanismes de treball policial. De fet l’autor va mantenir la seva feina fins que va començar a escriure la seva quarta novel·la i va decidir dedicar-s’hi a temps complert.

Podeu veure la sèrie aquí.

CRIME BEAT (CRÓNICAS DE SUCESOS), DE MICHAEL CONNELLY (No ficció).

Sí, seguim amb l’amic Connelly. Perquè per aquelles coses de la vida que són casualitats (ocronicas-de-sucesos alguna cosa més transcendental i bonica;-) ), just la setmana passada vaig trobar aquest llibre al prestatge d’una llibreria (per ser sincera diré que algú que em coneix molt bé me’l va posar a les mans), i evidentment, com que em trobo en el procés de crear ( i escriure, és clar) la meva tercera novel·la em va semblar del més adient. Es tracta d’una recopilació dels articles que l’autor i periodista va redactar quan treballava a la secció de successos i en els que s’ha basat per escriure moltes de les seves novel·les. El llibre està dividit en tres parts: els policies, els assassins i els casos, la majoria fent referència a casos tancats (i també no tancats) dels anys 80 a Los Angeles i Miami (on l’autor també va treballar com a periodista). En destaco, la introducció “Observant els detectius”, que apart de coincidir amb el títol d’una cançó de l’Elvis Costello és perfecte per recuperar la fe en moments d’immunodeficiència creativa.

L’edició que jo tinc és d’ Ediciones B, però si el busqueu us recomano que mireu que no hi hagi un error d’impressió a partir de la pàgina 184 (en la que es repeteixen les pàgines anteriors fins arribar a la 209, en la que tot torna a “estar a puesto”). Potser si ho comento als de l’editorial em poden enviar les pàgines que em falten en PDF? Ho provo i ja us explicaré els resultats.

Bé, i això és tot!

PD: Bé, això no és tot. He estat inactiva al blog durant l’hivern, i us ofereixo les meves disculpes ( tot i que em sembla una mica pretensiós pensar que us ha afectat d’alguna manera, encara em considero una persona mitjanament educada 😉 ). Com els óssos, amb els primers rajos tibis de sol he deixat d’hivernar així que postejaré més sovint, al menys, fins que torni a arribar l’hivern.

Salut i bones lectures!

 

Anuncis

Tornar a començar…

welcome-autumn-3Sí, el setembre ja arribat, i amb ell la intensitat dels rajos del sol comencen a minvar i a ser menys intensos, les fulles s’engrogueixen per deixar-se caure melancòliques als camins de terra humida per les primeres pluges de tardor… Bé, ja coneixeu els llocs comuns de la tardor.

I tot i que aquesta no arriba tècnicament fins d’aquí poc més d’una setmana, és impossible no sentir la seva arribada a pes lent però ferm. Tot i que jo sóc filla d’agost (a més dels meus pares, és clar) i l’estiu és la meva època de l’any preferida, aquesta es disputa el lloc per poc amb la primavera i la tardor, perquè són estacions de canvi, i el canvi, si volem ser moderns, hem de dir que sempre està bé. No, seriosament: la tardor desperta en mi, i crec que en molta altra gent, la idea que és possible tornar a començar, com quan s’iniciava un nou curs a l’escola. Potser per a la meva predilecció per a l’escriptura sempre he lligat aquesta època de l’any a noves adquisicions, materials i inmaterials: noves llibretes, llapis, bolígrafs. Nova gent, nous continguts. Noves idees.

Tot i que és inevitable sentir certa malenconia per les vesprades càlides a la vora del mar, pel descans i la calma que aporten les vacances, també és impossible no sentir una mica d’aquell esperit escolar que ens indica que, ara, en aquest moment, tot torna a començar, una oportunitat perfecta per a fer les coses de nou d’una nova manera, o fer coses noves. Aquest concepte m’ha anat molt bé per afrontar-me de nou a la novel·la, que abans de l’estiu havia començat dues vegades arribant a la quarantena de pàgines en els dos casos per decidir que no era el que volia escriure.

stephen-king-writing-tipsI tot i així, avui he tornat a començar. Algunes idees eren noves, altres les he mantingudes igual. M’ha ajudat molt que aquesta última setmana hagi rellegit l’ ”On writing” de l’Stephen King. Tot i que no és un escriptor del que hagi llegit més de tres novel·les, em va semblar una bona compra pel contingut i no em vaig equivocar. No sé en quin moment el vaig deixar a mitges, probablement en un moment de caos en el que la seva lectura em va semblar un caprici que no em podia permetre, però estic contenta d’haver-lo retrobat i rellegit. Una de les coses que més m’agrada del senyor King és de com desmitifica molts dels conceptes clàssics de moltes escoles d’escriptura, i la llibertat i la passió amb la que descriu i s’aboca al procés creatiu.

Hi ha moments en que un/a necessita un impuls inspirador, i en aquest cas, el senyor King, i el meu lector ideal -un concepte que només entendreu si llegiu el llibre- que sempre està a prop animant-me i donant-me idees, han estat claus.

Així que ja ho sabeu: tot torna a començar! A continuació us deixo uns links que poden ser útils per la reentré:

  • Si us falta perspectiva
  • Això m’ha provocat un somriure instantani
  • 35 raons per les que la tardor és fantàstica
  • Si us fa mandra llegir el llibre del senyor King, aquí teniu un article on comenten les 20 normes més importants per a un escriptor segons l’amic Stephen ( va, home, no sigueu vaguets;-).

Que tingueu una magnífica tardor!

Els hàbits oposats d’escriptors famosos

Ja sabeu que sempre tinc curiositat pels hàbits, costums i manies de la gent que treballa fent una feina creativa com a mode de viure, especialment dels escriptors. He trobat una infografia que contraposa els hàbits d’escriptors famosos: matiners vs. nocturns en quant a productivitat, preferència de cafè vs. té, els que tenien gats vs. el que tenien gossos, etc., així que aquí us la deixo per si hi voleu fer una ullada.

És prou curiosa i entretinguda per passar-s’hi una bona estona!

bid4papers-opposite-habits-of-famous-writers

Sobre la perspectiva, o la falta d’aquesta…

heistodayA vegades hi ha problemes, preocupacions, actituds, persones o coses que ocupen massa espai en la nostra ment o malgasten part de la nostra energia.

Sens dubte hi ha problemes, preocupacions, actituds, persones o coses que són realment importants, i, per tant és normal que ocupin aquest espai en la nostra ment o ocupin part de les nostres energies.

Però n’ hi ha moltes d’altres que no.

Pels moments en que aquestes últimes prenen el timó de les nostres vides, tenim un antídot molt eficaç: la perspectiva.

I per recuperar-la en el cas d’haver-la perdut, els creadors de here is today han creat aquesta curiosa i efectiva pàgina web.

Ja em direu si ha fet el seu efecte!