Aquella olor dels llibres vells

Com a bona rata de biblioteca, sempre m’ha fascinat, des de ben petita, l’olor que desprenenien els llibres antics de les prestatgeries de casa els avis, o les velles bibliotèques, o els mercats de llibres de segona mà. És per aquest motiu que m’ha fet gràcia i il·lusió descubrir que un mestre de química del Regne Unit, de nom Andy Brunning, ha creat un infogràfic que explica les reaccions químiques del paper i la tinta a mesura que envelleixen, responsables d’aquesta olor tan màgica, peculiar i adictiva que desprenen els llibres vells.

Aquí us el deixo!

1booksmellinfographic

Anuncis

Escriptors i superstició

Avui m’he aixecat, i, com qualsevol altre dia, després de veure el cel enteranyinat a l’altra banda de la finestra del dormitori, m’he disposat a realitzar els rituals matutins de sempre. Ha estat en la última fase d’aquesta rutina matutina, quan em trobava cap per avall amb les mans penjant a l’estora blava de ioga, que no sé com ni perquè, m’ha vingut a la ment que avui és dimarts 13. I tot i que no m’ha causat una incomoditat exagerada, en algun lloc de la meva ment algú ha xiuxiuejat: no passa res, però no costa res estar una mica més “alerta” del normal.

P.G. Wodehouse

P.G. Wodehouse

La veritat és que no sóc una persona extremadament supersticiosa, però no negaré que tinc les meves manies, i que, moltes vegades, encara que em justifiqui dient que només ho faig “per si de cas”, creuo els dits si passo per sota d’una escala o tiro la sal darrera de la meva espatlla esquerra si aquesta cau o es vessa sobre la taula. I sí, encara que em faci una mica de vergonya, aquesta compensa la tranquil·litat de respondre amb un acte idiòtic a un fet completament furtiu i casual estipulat per algú com un indici de mala sort. Els gats negres, però, no em fan por, ni em sembla que m’hagin de portar mals auguris.

En tot cas, la reflexió m’ha fet pensar en les supersticions i manies que, he donat per fet, havien de tenir molts escriptors coneguts, i he sentit curiositat per descobrir-les, (i potser, així, de pas, no sentir-me tan sola en les meves manies particulars durant l’exercici creatiu).

Aquí teniu un resum de les meves troballes, una llista curiosa on els hàbits i rituals es barregen inextricablement amb la superstició:

  • Isabel Allende comença cada novel·la el 8 de gener, el mateix dia que va començar a escriure la seva primera novel·la “La casa dels esperits”, donat l’èxit que va tenir.
  • Truman Capote explica, al seu llibre “Conversations” de 1987, que no li agradaven les roses grogues,treballar els divendres, deixar barrets al seu llit o veure tres burilles de cigarreta al cendrer, i sempre evitava trepitjar el tretzè esglaó d’una escala.

    young-truman-capote

    Truman Capote

  • John Cheever s’aixecava cada matí, es posava un vestit (que és la manera correcte de dir “traje” en català segons he descobert recentment) i pujava a l’ascensor amb la resta d’homes que anaven a la feina, fins a la zona de magatzem del soterrani, on es quedava en calçotets per escriure fins l’hora de dinar. Llavors es posava els pantalons de nou, pujava amb l’ascensor, i menjava un sandvitx, per tornar repetir el mateix procés després de dinar.
  • Diuen que Alexander Dumas seguia una rutina de colors en el seu procés creatiu. Escollia papers de colors segons la categoria que hi escrivia: rosa per a no-ficció, blau per a ficció i groc per a poesia.
  • Margaret Atwood, segons va explicar en una entrevista al New York Times l’any 2009, crea gràfics pels seus personatges,on detalla els seus aniversaris i l’horòscop que els correspon, com una manera de començar una conversa entre ( i amb) ells…

    Atwood

    Margaret Atwood

  • A.S. Byatt escriu al seu àtic envoltada de la seva col·lecció de petjapapers de vidre de diverses procedències: carbó de Flamborough Head, pedra pómez d’Islandia, quartz rosa de Noruega i Corea, una col·lecció d’insectes de Nord Amèrica, i un plat de closques de cargol a prop de la seva taula.
  •  Carson McCullers només escrivia si portava el seu jersei de la sort.
  • La poetessa anglesa Edith Sitwell, coneguda per la seva excentricitat, jeia en un taüt obert durant uns quants minuts cada matí abans de seure a escriure.

    Edith Sitwell

    Edith Sitwell

  • Ben Franklin escrivia sempre al lavabo.
  • Issac Asimov sempre tenia una segona màquina d’escriure a mà, en cas que la primera s’espatllés.
  • PG Wodehouse clavava les pàgines per les parets de l’habitació en forma d’onades. Si “l’onada” funcionava, la clavava a la part de dalt de la paret, mentre que les pàgines que necessitaven treballar-se eren mogudes a la part de baix.

Què us sembla? Coneixíeu aquestes supersticions o algunes d’altres? Quines són les vostres?

Si us interessa el tema us recomano aquest article de la web Brain pickings, on expliquen moltes altres supersticions d’autors famosos.

Que tingueu un bon dimarts 13 😉