Tornar a començar…

welcome-autumn-3Sí, el setembre ja arribat, i amb ell la intensitat dels rajos del sol comencen a minvar i a ser menys intensos, les fulles s’engrogueixen per deixar-se caure melancòliques als camins de terra humida per les primeres pluges de tardor… Bé, ja coneixeu els llocs comuns de la tardor.

I tot i que aquesta no arriba tècnicament fins d’aquí poc més d’una setmana, és impossible no sentir la seva arribada a pes lent però ferm. Tot i que jo sóc filla d’agost (a més dels meus pares, és clar) i l’estiu és la meva època de l’any preferida, aquesta es disputa el lloc per poc amb la primavera i la tardor, perquè són estacions de canvi, i el canvi, si volem ser moderns, hem de dir que sempre està bé. No, seriosament: la tardor desperta en mi, i crec que en molta altra gent, la idea que és possible tornar a començar, com quan s’iniciava un nou curs a l’escola. Potser per a la meva predilecció per a l’escriptura sempre he lligat aquesta època de l’any a noves adquisicions, materials i inmaterials: noves llibretes, llapis, bolígrafs. Nova gent, nous continguts. Noves idees.

Tot i que és inevitable sentir certa malenconia per les vesprades càlides a la vora del mar, pel descans i la calma que aporten les vacances, també és impossible no sentir una mica d’aquell esperit escolar que ens indica que, ara, en aquest moment, tot torna a començar, una oportunitat perfecta per a fer les coses de nou d’una nova manera, o fer coses noves. Aquest concepte m’ha anat molt bé per afrontar-me de nou a la novel·la, que abans de l’estiu havia començat dues vegades arribant a la quarantena de pàgines en els dos casos per decidir que no era el que volia escriure.

stephen-king-writing-tipsI tot i així, avui he tornat a començar. Algunes idees eren noves, altres les he mantingudes igual. M’ha ajudat molt que aquesta última setmana hagi rellegit l’ ”On writing” de l’Stephen King. Tot i que no és un escriptor del que hagi llegit més de tres novel·les, em va semblar una bona compra pel contingut i no em vaig equivocar. No sé en quin moment el vaig deixar a mitges, probablement en un moment de caos en el que la seva lectura em va semblar un caprici que no em podia permetre, però estic contenta d’haver-lo retrobat i rellegit. Una de les coses que més m’agrada del senyor King és de com desmitifica molts dels conceptes clàssics de moltes escoles d’escriptura, i la llibertat i la passió amb la que descriu i s’aboca al procés creatiu.

Hi ha moments en que un/a necessita un impuls inspirador, i en aquest cas, el senyor King, i el meu lector ideal -un concepte que només entendreu si llegiu el llibre- que sempre està a prop animant-me i donant-me idees, han estat claus.

Així que ja ho sabeu: tot torna a començar! A continuació us deixo uns links que poden ser útils per la reentré:

  • Si us falta perspectiva
  • Això m’ha provocat un somriure instantani
  • 35 raons per les que la tardor és fantàstica
  • Si us fa mandra llegir el llibre del senyor King, aquí teniu un article on comenten les 20 normes més importants per a un escriptor segons l’amic Stephen ( va, home, no sigueu vaguets;-).

Que tingueu una magnífica tardor!

Anuncis

Els hàbits oposats d’escriptors famosos

Ja sabeu que sempre tinc curiositat pels hàbits, costums i manies de la gent que treballa fent una feina creativa com a mode de viure, especialment dels escriptors. He trobat una infografia que contraposa els hàbits d’escriptors famosos: matiners vs. nocturns en quant a productivitat, preferència de cafè vs. té, els que tenien gats vs. el que tenien gossos, etc., així que aquí us la deixo per si hi voleu fer una ullada.

És prou curiosa i entretinguda per passar-s’hi una bona estona!

bid4papers-opposite-habits-of-famous-writers

Serial, el Podcast de misteri que està enganxant a mig món

Com a amant del misteri que sóc, estic molt interessada en els experiments en el gènere i noves formes d’estructura narrativa aplicades al mateix, així que estic molt contenta que Sara Koening (productora de This American Life i anteriorment reportera sobre justícia criminal al Baltimore Sun) juntament amb les productores Dana Chivvis, Emily Condon, Julie Snyder i el consultor editorial Ira Glass hagin creat un producte tan interessant i nou en el món dels podcasts com és Serial.

Els creadors i productors de la sèrie.

Els creadors i productors de la sèrie.

La premissa és la següent:

El 13 de gener de 1999, una noia anomenada Hae Min Lee, estudiant d’últim any a l’escola secundària de Woodlawn al Comtat de Baltimore, Maryland, va desaparèixer. Un mes més tard, el seu cos va aparèixer en un parc de la ciutat. Havia estat estrangulada. Poc després, el seu ex-nuvi de 17 anys d’edat, Adnan Syed, va ser arrestat pel delicte, i el mateix any va ser declarat culpable i condemnat a passar la resta de la seva vida a la presó. El cas contra ell es basava en gran part en la història d’un dels testimonis, l’amic d’Adnan anomenat Jay, que va testificar que ell va ajudar a enterrar el cos de Hae. Però Adnan sempre ha mantingut que ell va tenir res a veure amb la mort de Hae. Algunes persones creuen que està dient la veritat. Molts altres no ho fan.

Sarah Koenig, que presenta aquesta sèrie, es va assabentar d’aquest cas fa més d’un any. En els mesos des d’aleshores ha estat investigant el cas, analitzant cada una de les caixes que contenen els documents legals i les notes dels investigadors, escoltant els testimonis en el judici i en els interrogatoris de la policia, i parlant amb tothom que es troba sobre qué recorda del dia en el que Hae Minn Lee va desaparèixer fa quinze anys, amb l’objectiu de descobrir la veritat.

Una de les cartes aportades com a testimoni.

Una de les cartes aportades com a testimoni.

Durant la investigació, es va adonar  que el judici va encobrir, en realitat,  una història molt més complicada, que ni el jurat ni el públic van arribar a escoltar mai. L’escena de l’escola secundària, les declaracions canviants a la policia, els prejudicis, les coartades incompletes, l’evidència forense escassa – tot això porta de nou a les preguntes més bàsiques: Com es pot saber el caràcter d’una persona? Com pots saber del que són capaços?

En la primera temporada de la sèrie, Sara busca respostes i fa partícips a tots els que vulguin d’aquest misteri real i irresolt, acompanyant cada podcast d’imatges, notes i fotografies, fent que l’oient s’involucri activament en la seva resolució. De moment ja n’han fet 8 episodis, que podeu escoltar aquí. Segur que us hi enganxeu!

 

 

 

 

If he can write, so can you*

Noel Marshall (el marit de Tippi Hedren) treballant al seu estudi mentre el seu lleó Neil intenta comunicar-se amb ell.  Sherman Oaks, California. Maig de 1971 Fotógraf- Michael Rougier Time Inc Owned Merlin- 1200538

Noel Marshall (el marit de Tippi Hedren) treballant al seu estudi mentre el seu lleó Neil expressa la seva opinió al respecte. Sherman Oaks, California. Maig de 1971
Fotógraf- Michael Rougier
Time Inc Owned
Merlin- 1200538

Pels dies que un/a busca excuses.*(si ell pot escriure, tu també pots escriure).