Les relacions parasocials i perquè apreciem alguns personatges com si fossin els nostres amics

No feu veure que no sabeu del que estic parlant.  Et trobes conversant amb els teus amics, sobre un tema qualsevol de la vida, i de cop fas referència al tema exemplificant-lo mitjançant una escena o diàleg que hi té a veure…. però en el que resulta que els protagonistes són personatges de ficció. Te n’adones, mentre acabes la frase… i per un moment et sents ridícul, com si no tinguessis millors exemples de la vida real, com si fossis un freak que confon realitat i ficció… Quin drama!

x-all-the-y-meme-generator-fall-in-love-with-all-the-fictional-characters-8a8597Doncs no. No estàs delirant, no estàs confós i la teva ment és del més normal (com a mínim en aquest sentit ;-). Resulta que aquest sentiment o percepció de classificar a la teva ment alguns personatges com si els coneguessis és d’allò més usual, i a més té una explicació científica… És Fantàstic! – com diria el Punset-, ja et pots tranquil·litzar i sentir-te normal altra vegada, sigui el que sigui que vulgui dir ser normal, si això és el que et fa feliç.

El terme “relació parasocial” va ser originalment creat pels psicòlegs Donald Horton i Richard Wohl l’any 1956 per a descriure aquesta sensació unidireccional de connexió entre una persona i un personatge de ficció. Anomenaven aquest sentiment “intimitat en la distància”, destacant que el paisatge mediàtic del moment semblava promoure aquest tipus de relació asimètrica.

Com en qualsevol altra relació, aquesta pot ser més o menys profunda, i més o menys perenne en el temps, però al llarg del temps una sèrie d’interaccions parasocials poden convertir-se en una sensació d’afinitat més profunda i duradora amb el personatge en qüestió.

“Es tracta d’una experiència social realment rica. La gent creu que mirar la televisió és antisocial, però en realitat és profundament social”, diu la Karen Dill-Shackleford, psicòloga de mitjans a la Unviseitat de Fairfield. “Els móns creats en les històries ens permeten explorar les nostres pròpies identitats, comprendre les nostres relacions, els nostres valors i el que pensem que és important a la vida”.

8529475_orig.gif

Una relació parasocial, explica la psicòloga, és un afer que té dues parts: per una banda construïm una connexió a través de l’empatia, imaginant-nos a nosaltres mateixos en el lloc dels personatges, per l’altra responem emocionalment a les coincidències entre les seves circumstàncies i les nostres.

Keith Oatley, professor emèrit de psicologia a la Universitat de Toronto, explica que quan estem repetidament exposats a un personatge de ficció, ja sigui a través d’un llibre o una sèrie de TV, “tendim a veure’l més des de dins del que fem en el dia a dia”. La divisió entre l’actor i l’observador és, doncs, esborrada.

tumblr_m61i2fXTHG1ro2spuo1_250

Sembla que en els últims anys hi ha una tendència creixent a disminuir el nombre de relacions socials “profundes” a la vida real, reportada a Bowling Alone , el que segons molts anuncia que les relacions parasocials poden estar en fase d’expansió com a conseqüència d’un entorn de mitjans rics en espectacles que conviden a una intensa interacció parasocial. Mary Beth Oliver, professora de Comunicació a la Universitat Estatal de Pennsilvània, que estudia la psicologia dels mitjans, diu que l’augment de binge-watching (veure de manera seguida varis episodis d’una sèrie concreta) pot significar que les relacions parasocials són més fortes i més comunes del que eren quan Horton i Wohl van publicar per primera vegada el seu article. “És com anar de vacances amb un amic – n’obtens una forta dosi, passeu molt temps junts,”.

Però és clar, això té la seva part negativa. I és que algunes relacions parasocials poden acabar de manera abrupta i poc confortable. Un estudi que va investigar els efectes causats pel “trencament parasocial ” va descobrir que la gent ( esperem que només alguna gent) esperava sentir-se igual d’afectada sobre la desaparició dels seus personatges preferits de televisió que en el trencament d’una relació d’amistat real.e7fefa2a7d7ee31b6c43de5784b0b4d77e5d3c9953c980510f5ff6a5bc9536e2_1.gif

Val, en això ja dissenteixo una mica més, perquè d’acord que tens un moment de tristesa.. però és momentani, i en cap cas comparable a una relació estreta i real al llarg del temps…. Excepte potser en el cas del  Jack Bauer 😉 Però aquest sempre troba una manera de tornar a les nostres vides, i per a mostra un click ( d’acord, no és ben bé el Jack Bauer però té una presència molt similar, que jo crec que és el que ens fa “estimar” un personatge).

Bé, en resum. Tranquils i tranquil·les, és normal. Tot i així, i tenint en compte com sembla que evoluciona la tendència, és evident que serà un tema recorrent en els propers anys, i no un tema per prendre’s a la lleugera.

Què en penseu?

Si voleu més informació…

Aquí trobareu un estudi sobre “Cognició social” realitzat l’any 2008 i la relació que alguns espectadors estableixen amb alguns dels seus personatges preferits.

I aquí trobareu un estudi sobre “ruptures parasocials”.

Serial, el Podcast de misteri que està enganxant a mig món

Com a amant del misteri que sóc, estic molt interessada en els experiments en el gènere i noves formes d’estructura narrativa aplicades al mateix, així que estic molt contenta que Sara Koening (productora de This American Life i anteriorment reportera sobre justícia criminal al Baltimore Sun) juntament amb les productores Dana Chivvis, Emily Condon, Julie Snyder i el consultor editorial Ira Glass hagin creat un producte tan interessant i nou en el món dels podcasts com és Serial.

Els creadors i productors de la sèrie.

Els creadors i productors de la sèrie.

La premissa és la següent:

El 13 de gener de 1999, una noia anomenada Hae Min Lee, estudiant d’últim any a l’escola secundària de Woodlawn al Comtat de Baltimore, Maryland, va desaparèixer. Un mes més tard, el seu cos va aparèixer en un parc de la ciutat. Havia estat estrangulada. Poc després, el seu ex-nuvi de 17 anys d’edat, Adnan Syed, va ser arrestat pel delicte, i el mateix any va ser declarat culpable i condemnat a passar la resta de la seva vida a la presó. El cas contra ell es basava en gran part en la història d’un dels testimonis, l’amic d’Adnan anomenat Jay, que va testificar que ell va ajudar a enterrar el cos de Hae. Però Adnan sempre ha mantingut que ell va tenir res a veure amb la mort de Hae. Algunes persones creuen que està dient la veritat. Molts altres no ho fan.

Sarah Koenig, que presenta aquesta sèrie, es va assabentar d’aquest cas fa més d’un any. En els mesos des d’aleshores ha estat investigant el cas, analitzant cada una de les caixes que contenen els documents legals i les notes dels investigadors, escoltant els testimonis en el judici i en els interrogatoris de la policia, i parlant amb tothom que es troba sobre qué recorda del dia en el que Hae Minn Lee va desaparèixer fa quinze anys, amb l’objectiu de descobrir la veritat.

Una de les cartes aportades com a testimoni.

Una de les cartes aportades com a testimoni.

Durant la investigació, es va adonar  que el judici va encobrir, en realitat,  una història molt més complicada, que ni el jurat ni el públic van arribar a escoltar mai. L’escena de l’escola secundària, les declaracions canviants a la policia, els prejudicis, les coartades incompletes, l’evidència forense escassa – tot això porta de nou a les preguntes més bàsiques: Com es pot saber el caràcter d’una persona? Com pots saber del que són capaços?

En la primera temporada de la sèrie, Sara busca respostes i fa partícips a tots els que vulguin d’aquest misteri real i irresolt, acompanyant cada podcast d’imatges, notes i fotografies, fent que l’oient s’involucri activament en la seva resolució. De moment ja n’han fet 8 episodis, que podeu escoltar aquí. Segur que us hi enganxeu!

 

 

 

 

If he can write, so can you*

Noel Marshall (el marit de Tippi Hedren) treballant al seu estudi mentre el seu lleó Neil intenta comunicar-se amb ell.  Sherman Oaks, California. Maig de 1971 Fotógraf- Michael Rougier Time Inc Owned Merlin- 1200538

Noel Marshall (el marit de Tippi Hedren) treballant al seu estudi mentre el seu lleó Neil expressa la seva opinió al respecte. Sherman Oaks, California. Maig de 1971
Fotógraf- Michael Rougier
Time Inc Owned
Merlin- 1200538

Pels dies que un/a busca excuses.*(si ell pot escriure, tu també pots escriure).

Aquella olor dels llibres vells

Com a bona rata de biblioteca, sempre m’ha fascinat, des de ben petita, l’olor que desprenenien els llibres antics de les prestatgeries de casa els avis, o les velles bibliotèques, o els mercats de llibres de segona mà. És per aquest motiu que m’ha fet gràcia i il·lusió descubrir que un mestre de química del Regne Unit, de nom Andy Brunning, ha creat un infogràfic que explica les reaccions químiques del paper i la tinta a mesura que envelleixen, responsables d’aquesta olor tan màgica, peculiar i adictiva que desprenen els llibres vells.

Aquí us el deixo!

1booksmellinfographic