3 Creacions narratives que m’han sorprès últimament.

Entenc que probablement aquí hi hauria d’escriure una introducció, però el post no té gaire cosa més a comentar que en complementi el títol: a continuació us detallo tres creacions narratives que m’han sorprès (i gratament) aquesta primavera.

THE INVITATION – (Pel·lícula)

Hi ha qui la descriu com una pel·lícula de terror (de fet va ser presentada al festival Internacional de Cinema a Sitges el passat octubre), però jo estic amb els que la qualifiquen més aviat com un thriller (amb certs tocs pertorbadors, però, que això sí que no és pot negar).

Deixeu-me dir-vos, abans que els que senten certa animositat cap al gènere de terror deixin de llegir immediatament, que no em considero una persona a la que li agradi veure pel·lícules de terror o amb un component de terror psicològic excessiu: hi ha una fina línia, ho sé. Però sí que m’agraden les histories amb una estructura narrativa que em manté interessada i amb un ritme que combina a la perfecció la tensió amb certs moments de distensió pels que tenim l’ànima sensible, i això és exactament el que em vaig trobar quan vaig veure la pel·lícula aquest cap de setmana.

THE INVITATION

El tío de l’esquerra del tot us fa mala pinta? A mi també: intuició o prejudici?

Dirigida per Karyn Kusama i escrita per Phil Hay i Matt Manfredi (ambdós amb guions de gènere molt diferent a les seves esquenes, com “Furia de Titanes” o “Crazy/Beautiful”), la història es basa en la reunió d’un grup de vells amics a una casa estupenda a les muntanyes de Hollywood després que faci més de dos anys que no es veuen a causa d’un tràgic succés. I no explico gaire cosa més perquè no vull fastiguejar als que us animeu a veure-la. Evidentment que al minut 1 ja saps que els protagonistes no tindran un sopar agradable i distés, però la curiositat per saber el que està per venir et fa mantenir els ulls ben oberts durant tota la pel·lícula, perquè encara que estàs segur de que la nit no acabarà bé vols saber com de malament acabarà i per a qui.

La pel·lícula té bastants detractors i força fans, amb opinions molt polaritzades, que en part crec que es deuen més a una aversió al gènere i a les seves convencions que a la estructura narrativa en sí. De fet, jo hi destacaria una narració que equilibra perfectament la sospita i la paranoia, d’aquella que t’acaba fent dubtar de tu mateix, encara que saps que en el fons tens raó ( sí, jo hauria marxat del sopar al cap de quinze minuts, però sóc introvertida així que no serveixo d’exemple generalista).

La narració i la història són senzilles, amb el dol com a tema central, i crec que justament en això recau el mèrit de la pel·lícula, que dosifica i fa créixer la tensió amb una precisió i eficiència admirables satisfent la primera -i potser més important- convenció del gènere.

En tot cas, aquí us deixo el tràiler. Ja em direu què us ha semblat si us animeu a veure-la o ja l’heu vista.

BOSCH –Sèrie de TV.

Bosch és una sèrie de televisió americana d’Amazon, de la que actualment hi han dues temporades (la tercera, per la que han renovat el contracte recentment s’estrenarà el març de l’any que ve). Està basada en el personatge del detectiu Harry Bosch, -encarnat a la sèrie per Titus Welliver-, creat per l’escriptor Michael Connelly als anys 90 i protagonista de moltes de les seves novel·les.

Television Bosch

Bosch, un detectiu com cal.

Tot i que al principi potser em va costar una mica entrar en el món i la història del personatge, la segona temporada m’ha agradat moltíssim i ara en sóc una fan incondicional. Bosch és un personatge amb integritat, però no necessàriament amable ni estricte seguidor de les normes: és a dir, el policia perfecte que voldria que s’ocupés d’un cas si algun dia el necessités. Com a les novel·les del Connelly, la trama de suspens i misteri es veu acompanyada d’un bon retrat social del moment, creant històries creïbles, interessants i entretingudes (sí, l’entreteniment és una ambició no poc honorable per un escriptor, des del meu punt de vista, però potser seria millor dedicar-hi un post a part).

Part de la responsabilitat sobre aquest aspecte recau en el fet que Connelly fos periodista de successos durant deu anys al Los Angeles Times, que li van servir per aprendre els mecanismes de treball policial. De fet l’autor va mantenir la seva feina fins que va començar a escriure la seva quarta novel·la i va decidir dedicar-s’hi a temps complert.

Podeu veure la sèrie aquí.

CRIME BEAT (CRÓNICAS DE SUCESOS), DE MICHAEL CONNELLY (No ficció).

Sí, seguim amb l’amic Connelly. Perquè per aquelles coses de la vida que són casualitats (ocronicas-de-sucesos alguna cosa més transcendental i bonica;-) ), just la setmana passada vaig trobar aquest llibre al prestatge d’una llibreria (per ser sincera diré que algú que em coneix molt bé me’l va posar a les mans), i evidentment, com que em trobo en el procés de crear ( i escriure, és clar) la meva tercera novel·la em va semblar del més adient. Es tracta d’una recopilació dels articles que l’autor i periodista va redactar quan treballava a la secció de successos i en els que s’ha basat per escriure moltes de les seves novel·les. El llibre està dividit en tres parts: els policies, els assassins i els casos, la majoria fent referència a casos tancats (i també no tancats) dels anys 80 a Los Angeles i Miami (on l’autor també va treballar com a periodista). En destaco, la introducció “Observant els detectius”, que apart de coincidir amb el títol d’una cançó de l’Elvis Costello és perfecte per recuperar la fe en moments d’immunodeficiència creativa.

L’edició que jo tinc és d’ Ediciones B, però si el busqueu us recomano que mireu que no hi hagi un error d’impressió a partir de la pàgina 184 (en la que es repeteixen les pàgines anteriors fins arribar a la 209, en la que tot torna a “estar a puesto”). Potser si ho comento als de l’editorial em poden enviar les pàgines que em falten en PDF? Ho provo i ja us explicaré els resultats.

Bé, i això és tot!

PD: Bé, això no és tot. He estat inactiva al blog durant l’hivern, i us ofereixo les meves disculpes ( tot i que em sembla una mica pretensiós pensar que us ha afectat d’alguna manera, encara em considero una persona mitjanament educada 😉 ). Com els óssos, amb els primers rajos tibis de sol he deixat d’hivernar així que postejaré més sovint, al menys, fins que torni a arribar l’hivern.

Salut i bones lectures!

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s