3 HÀBITS QUE MILLORARAN LA TEVA VIDA (D’ESCRIPTOR)

writers-blockEl post que vaig escriure sobre les rutines creatives m’ha fet pensar aquests dies en les rutines i hàbits creatius propis, i m’ha semblat interessant compartir-ne tres, que he incorporat aquest últim any i mig a la meva vida, i han marcat una gran diferència per a mi.

En primer lloc, però, heu de saber que m’ha costat molt de temps i esforç entendre que la creativitat té més a veure amb els hàbits i les rutines del que un podria imaginar en un primer moment. Molta gent associa la creativitat amb conceptes com caos, desordre, llibertat i espontaneïtat, i tot això està molt bé ( o no, dependent de qui siguis) però l’experiència m’ha ajudat a aprendre que la musa, el “flow” o digueu-li com vulgueu, molt sovint “m’enganxa” treballant; i que existeixen hàbits i rutines que m’ajuden a crear un estat mental i físic, en el que crear i treballar amb les paraules esdevé més fàcil, més divertit i més productiu que quan no les practico. Així que sense més preàmbuls, us les explico a continuació, amb l’esperança que us puguin ser d’utilitat, o us inspirin a buscar-ne de noves:

1. Ioga: vaig descobrir els notables beneficis del ioga ara farà un any i mig, quan vaig començar a navegar el mar de la auto-ocupació a temps complert, i per tant a crear i experimentar amb noves rutines i horaris de treball des de casa. Això pot ser complicat, com la majoria ja deveu saber, especialment quan combines feines d’escriptura ( copy-writing, traducció, edició per altres, etc.) amb l’escriptura de la teva novel·la i projectes propis. Com que vaig començar a passar molt de temps a casa i asseguda davant l’ordinador, vaig decidir donar-li una oportunitat als estiraments i l’exercici cada matí, així que el ioga em va semblar la opció perfecta. Vaig buscar classes a youtube, i després de provar tres o quatre canals diferents em vaig enamorar de  Yogamazing, de tal manera que he continuat fent ioga pràcticament cada dia des de llavors. En Chaz Rough és un mestre fantàstic, les lliçons són gratuïtes, i tenen una durada variable (la majoria van dels 20 minuts a una hora de durada). Cada classe està dedicada a treballar una part o tema concret, de manera que pots triar les que s’adaptin millor a les teves necessitats, depenent de com et sentis psicològicament i et trobis físicament. Com que jo no em desperto cada matí sentint-me feliç per defecte, el ioga m’ajuda a canviar el meu estat d’ànim cap a una actitud més oberta i positiva, i a trobar-me més centrada i lleugera en menys de mitja hora, fet que té un efecte positiu en la resta del dia, en la manera en que interactuo amb la gent, amb mi mateixa, i amb la feina que faig.

2. Córrer: Mai m’ha agradat córrer. Sempre havia pensat que córrer, així, sense tenir cap mena d’animal salvatge o una persona boja que em perseguís al darrera, era completament absurd. Sempre he estat més o menys en forma i mai vaig tenir la necessitat de fer exercici per mantenir-me, així que reservava les meves energies per córrer el mínim requerit a les classes d’esport a l’escola i a l’institut, i un cop finalitzats aquests, ja no vaig córrer més… Fins que vaig complir els vint-i-nou, vaig tenir la corresponent “crisis dels trenta” (no sé perquè ho poso entre cometes si en realitat per a mi va ser una cosa ben real, que va arribar un anys abans de temps) i vaig decidir deixar de fumar, i per tant, vaig guanyar uns quilets de més.

De cop el menjar em resultava deliciós, i per primer cop vaig començar a acabar-me els continguts de cada plat a taula, tant per dinar com per sopar, una cosa que no havia fet mai abans. Així que uns mesos després ja no estava tant en forma com ho havia estat sempre, i tampoc em sentia més jove… Així és com vaig començar a córrer. Vaig llegir sobre aquesta aplicació al blog de ABM, la vaig baixar, i em vaig comprometre a seguir-la, amb l’ajuda de la meva parella que s’hi va apuntar.

No us enganyaré: les primeres setmanes van ser cansades, un repte constant, i aconseguir el resultat final (córrer cinc quilòmetres seguits) em semblava impossible quan em trobava exhausta després de córrer només cinc minuts. Però sabeu què? Ho aguantes. Ho segueixes fent. Segueixes corrent, i forçant-te una miqueta més cada dia, i t’adones que estàs molt més capacitat del que et pensaves en un primer moment. I et sents fantàstic i content, perquè no només t’afecta en l’exercici, si no que repercuteix en la resta d’àrees de la teva vida: et sents millor, menys estressat o nerviós, et sents amb més energia i et trobes més segur de tu mateix i els teus límits. Et sents més feliç. I molt més en forma. Crec que tots aquests beneficis expliquen la febre del “running” que estem experimentant durant aquest últim any. Si sóc sincera, però, he de dir que durant l’any i escaig que porto corrent regularment no he estat tant fidel a la pràctica com ho he estat amb el ioga. Però sabeu què? No passa res. La clau de seguir els hàbits i rutines ( i en realitat, a la vida en general) és no desmoralitzar-se quan un falla, sinó aixecar-se i tornar-hi de nou. Perquè a vegades un s’ha de recordar a un mateix que deixar de fer les coses que el fan sentir bé és estúpid i irresponsable, fins i tot – o especialment- quan fan mandra o sembla que no és el millor moment per a fer-les.

I en relació a aquesta última frase:

3. Escriure (fins i tot, i especialment, quan no ve de gust): Sabeu? Jo sóc del que en anglès se’n diu una late bloomer (vaig més tard que la majoria).

Em va costar una quantitat de temps considerable, angoixa i preocupació entendre que a la majoria d’escriptors els costa seure a la cadira i posar-se a escriure. Així que pensava que, com que tenia molta facilitat pel que se’n diu procrastinar* quan em trobava al mig de la meva primera novel·la, no estava feta per ser una escriptora. Després vaig descobrir la veritat: ets un escriptor perquè escrius. Ningú ha dit que ho hagis de fer content i feliç, i donant salts d’alegria davant l’ordinador. Així que t’asseus, cada dia, i escrius. Quan et ve de gust i quan no et ve de gust. Quan tens alguna cosa a dir i quan sents que ja està tot dit i només estàs perdent el temps mirant a la pàgina o pantalla en blanc.

Perquè si resisteixes la urgència de fugir de la pantalla en blanc durant els primers cinc o deu minuts, comences a deixar de pensar en tu mateix i els teus dits comencen a lliscar pel teclat, prement una tecla darrera l’altra, una frase darrera l’altra, fins que tens el teu primer esborrany acabat. I després hi treballes. El millores, el corregeixes, el treballes fins que n’estàs content. Però no pots millorar el que no existeix, així que has de superar la primera sensació de resistència. Has de seure i escriure. Això és, com la majoria de coses, més fàcil de dir que de fer, però com córrer, i fer les coses que et fan sentir millor, esdevé una qüestió de compromís i força de voluntat amb un mateix. I val completament la pena.

 

Què en penseu? Quins són els vostres hàbits o rutines per potenciar la vostra creativitat?

 

*Procrastinar, de l’anglès “Procrastinate”: Una manera complicada de dir “perdre el temps buscant excuses per no fer el que saps que has de fer en aquell moment”.

 

Anuncis

Un pensament sobre “3 HÀBITS QUE MILLORARAN LA TEVA VIDA (D’ESCRIPTOR)

  1. En sembla totalment cert el tema dels hàbits i crec que es l’única manera d’arribar a fer alguna cosa interessant en qualsevol activitat que es vulgui porta a bon fi. Gairebé s’arriba a aconseguir que “l’obligació autoimposada” es converteixi en un plaer.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s